#Fita 21 de la #CuluradelaVelaCV

Per a entendre a la perfecció la Vela Llatina de l'Albufera cal conéixer la història i els diferents interessos que han anat esdevenint al llarg del temps, perquè totes les tipologies d'embarcacions que han existit i algunes que encara existeixen es troben navegant en L'Albufera (embarcacions centenàries i altres recuperades), gràcies a l'acció de la Federació de Vela llatina. Associacions sense ànim de lucre que han treballat desinteressadament per la recuperació de la nostra història, costums en el llac de l'Albufera i amb la Vela Llatina.

 

Com parlarem de la Vela Llatina en tres capítols, aquest primer ho dedicarem a l'Albufera, des de com es va formar el llac fins als diferents avatars que ha patit al llarg de la història, així com la gran rellevància que té per a la navegació, adaptant-se les embarcacions a les necessitats de cada època, però això sí, navegant en vela llatina. 

 

- En la segona meitat del segle XVII s'abandona l'única gola natural i s'amplia la séquia del Perello, instal·lant comportes l'any 1912. Després de dotar a la gola del Perellonet i a la del Pujol de comportes en 1953 es van instal·lar motobombes en 1990 en les tres comportes, aconseguint així que únicament circulara l'aigua en una direcció cap a la mar.

- En 1795 el botànic Cabanilles va cartografiar l'Albufera, la Devesa i va escriure un llibre dedicat a les condicions mediambientals que reunia l'Albufera i el seu entorn.

L'Albufera té el seu origen en un golf marí que es va anar tancant per les aportacions de sediments, principalment del va riure Túria, que amb el temps va fer un cordó litoral anomenat restinga, que va donar pas a una llacuna costanera.

- Del segle VII al XV hi havia una única entrada d'aigua de mar anomenades “goles“ natural a l'altura del Mareny de Barraquetes, d'aproximadament de 150 metres d'ampla que comunicava l'albufera amb la mar. Va existir fins a la segona meitat del segle XVIII i el principal aprofitament de la llacuna era el de la pesca. Les aportacions d'aigua dolça eren insignificants i provenien de fonts, séquies i derivacions fluvials El nom de l'Albufera ve de l'àrab al-buhayre en castellana mar xicoteta

- En 1238 en la conquesta de València per Jaume I es va reservar l'Albufera i la Devesa com a patrimoni real.
A la fi del segle XV es van començar a construir xicotetes preses al riu Xúquer i en el segle XV gràcies a aquestes va començar a entrar aigua dolça a l'albufera, a més d'aparéixer alguns naixements que van fer que l'aigua fora endolcint-se.

- Entre els segles XV i XVIII va haver-hi una xicoteta era glacial amb fortes pluges que van fer desbordar els rius Xúquer i Túria ajudant a dessalinitzar l'Albufera.

- En 1579 es va realçar per primera vegada la delimitació del llac posant fites per a marcar la propietat Real per a evitar la iniciada transformació agrària de la marjal

- 1656 Felip IV va autoritzar a Sueca l'expansió dels arrossars, ja que l'entrada de l'aigua dolça va ser en detriment de les salines que existien antigament, d'on prové el nom de la població del Saler. De la mateixa manera, els pescadors van patir un gran minvament de captures, transformant-se la flora, la pesca i la fauna en crear-se un nou hàbitat ambiental,

- A mitjan segle XVIII es va prolongar la séquia Real del Xúquer, des de Algemesi fins a Catarroja i el cultiu de l'arròs es va expandir a l'oest i al nord del llac. Això va suposar unes grans aportacions d'aigua fluvial i, per consegüent, la reducció de l'extensió del llac passant a ser zona inundable per al cultiu de l'arròs, reduint-se en gran manera les dimensions del llac de l'Albufera

- En 1761 Carles III va fer una nova delimitació del llac i la corona va llevar els drets del control de la gola als pescadors, donant-los aqueixa autoritat als agricultors “arrossers”, als quals els cobrava cànon anual

- En 1862 els terratinents arrossers, van formalitzar una entitat destinada a controlar els accessos de comunicació amb la mar i al temps entre les poblacions circumdants al llac. Sobretot, per a controlar el nivell i salinitat de l'aigua es va crear la Junta de desguàs de l'Albufera, amb la qual tenien el control de desguàs i el nivell òptim per al reg dels arrossars.

- En la segona meitat del segle XVII s'abandona l'única gola natural i s'amplia la séquia del Perello, instal·lant comportes l'any 1912. Després de dotar a la gola del *Perellonet i a la del Pujol de comportes en 1953 es van instal·lar motobombes en 1990 en les tres comportes, aconseguint així que únicament circulara l'aigua en una direcció cap a la mar.

- En 1795 el botànic Cabanilles va cartografiar l'Albufera, la Devesa i va escriure un llibre dedicat a les condicions mediambientals que reunia l'Albufera i el seu entorn

- En 1902 Blasco Ibáñez va escriure la novel·la canyes i fang que es desenvolupa en aquest ambient, especialment en el palmar que era una illa dins del llac de l'Albufera, basada en el desemparament dels pescadors en detriment dels agricultors on la vela llatina continua aconseguint la seua màxim exponent donades les necessitats per al desenvolupament social, agrícola i industrial de la zona, on la navegació a vela, el rem i la “perxa” tenen un gran protagonisme.

- En 1911comenzaron les gestions de l'Ajuntament de valència per a la compra del llac fet que culmine en 1927, aconseguint paralitzar l'expansió dels arrossars.

- En 1986 L'Albufera es declara Parc Natural, el primer de la Comunitat Valenciana i entra a formar part de la llista RAMSAR d'Aiguamolls d'importància internacional, en 1989 a més sent espai d'especial protecció dins de la xarxa europea natura 2000. 

 

En els capítols dos i tres parlarem de característiques de les embarcacions, utillatge, veles, materials, apèndixs, al temps coneixerem l'evolució de la vela llatina en la costa de valència.