Actualidad Noticias J. José Esteban: “Els episodis navals ens mostren facetes oblidades que ens van conformar com a societat, sempre des de la mar”

J. José Esteban: “Els episodis navals ens mostren facetes oblidades que ens van conformar com a societat, sempre des de la mar”

Entrevistes

01 oct. 2020
La iniciativa em va semblar una idea genial, una oportunitat perquè els nostres conciutadans vegen que mai hem viscut d'esquena a la mar
FVCV
FVCV
València

1. Per a contextualitzar aquesta entrevista. La FVCV us sol·licita col·laboració per a recopilar els episodis navals històrics de la Comunitat Valenciana amb fi pedagògica.  A partir d'ací, des de la Comandància Naval comenceu a investigar, com vas plantejar i què et va semblar aquesta iniciativa?

La iniciativa em va semblar una idea genial, una oportunitat perquè els nostres conciutadans vegen que mai hem viscut d'esquena a la mar, sinó que molt al contrari la comunitat valenciana ha viscut sempre xopada de mar, unida al món per la mar i que deu el que hui és i els seus moments de màxima esplendor a aqueixa mar i a la navegació a vela.

El comerç en els nostres dies circula en un 90% per mar i en la mar radica la riquesa de les nacions. La navegació per les mars i oceans sempre ha sigut el mitjà de transport i comunicació més ràpid i econòmic per a carregaments d'un volum important. Els avanços en la construcció naval tant en els cascos com en els aparells de vela, van fer possible l'augment progressiu dels volums transportats i això a un cost reduït ja que les veles quadres, sense rems, necessitaven molt poca tripulació. És a dir, tals avanços van fer possible el comerç europeu, motor de la recuperació econòmica del món mediterrani que desembocaria en el renaixement i en el segle d'or del regne de València, el segle XV.

Una vegada assumit el repte, vaig tindre clar que havia de tancar-me a la biblioteca del centre d'història i cultura militar de València i navegar per les seues prestatgeries fins a anar localitzant els esdeveniments navals del nostre passat que pogueren resultar interessants als alumnes de les escoles de vela. Per això, el factor temps anava a ser determinant.

Afortunadament les circumstàncies anòmales creades per la pandèmia han fet possible que jo disposara d'aqueix temps i que l'Armada a través de la comandància naval de València em poguera activar, per a atendre la sol·licitud de la Federació de vela.

2. Han sigut tres intensos mesos d'investigació a la biblioteca del Centre d'Història i Cultura Militar -  Centre de l'Exèrcit, com ha sigut el dia a dia de treball?

Per a algú enamorat de la història naval, Tinenta de Navili Reservista Voluntari, com és el meu cas, que té al Sant Joan Nepomuceno, el navili de Churruca, en la batalla de Trafalgar en el saló de la seua casa; que ha treballat des de fa molts anys, amb passió, la nostra història naval i que ha “construït” al llarg de la seua vida, una biblioteca particular molt respectable, l'experiència ha resultat simplement meravellosa. La nostra història naval quan aprofundeixes en ella et revela aqueixa Espanya marítima que va posar el món en el mapa per a bé de la humanitat i que va mantindre una estructura política marítima de dimensió universal durant més de tres segles. El protagonisme de les esquadres de guerra espanyoles i dels marins que les van fer realitat, en el córrer dels segles, ha ocupat i ocuparà centenars d'estudis de gran substància en l'interior de la qual es troba un coneixement històric tan incomparable i extraordinari com a incomparable i extraordinària és la nostra història naval. Únicament cal atrevir-se a saber i això és el que he fet durant aquests tres mesos.

La biblioteca del centre d'Història i Cultura Militar-Centre de l'Exèrcit a València és un tresor i a més de l'exposat a les sales de lectura disposa en els seus magatzems d'una ingent quantitat d'obres de temàtica militar que fan les delícies de qualsevol amant de la nostra història i que recullen en les seues pàgines aqueix coneixement incomparable i extraordinari que he esmentat abans . Veritablement he gaudit. Se'm dió total llibertat per a moure'm per les seues dependències i literalment he recorregut i “escalat” les prestatgeries. Aquest treball no hauria sigut possible sense la biblioteca del centre de HCM-C de l'Exèrcit a València.

L'horari de la biblioteca era de 8 a 14.00, però jo m'he quedat totes les vesprades fins a les 18.30 -19.00 més o menys, per a avançar la faena, perquè la investigació històrica requereix molt temps. Vesprades d'estiu inoblidables, submergit en la nostra història naval, que van fer que el dia que em vaig anar de la biblioteca em fera vertadera pena haver d'abandonar aquell vaixell ple de joies històriques, en el qual havia estat embarcat.

Al no estar digitalitzats els llibres de la biblioteca, he hagut de navegar per les prestatgeries, identificant obres i autors. Tasca per a la qual conéixer en profunditat la historiografia naval i als seus autors, ha sigut determinant. D'una altra manera podria haver passat de llarg per vertaders “jaciments històrics” sense adonar-me de la seua importància. Afortunadament al llarg dels anys he gaudit amb la lectura permanent de moltíssims llibres de temes navals que es troben a la meua biblioteca particular, la qual cosa m'ha ajudat molt a l'hora de realitzar aquest procés d'investigació històrica, on amb infinit plaer trobava molts dels exemplars que jo ja tenia a casa.

Una vegada localitzats els episodis navals vaig fer una selecció dels quals em van semblar més apropiats, coordinat sempre amb la Federació de Vela de la Comunitat Valenciana, fins a establir la llista final. El criteri buscava cobrir totes les èpoques en 20 episodis navals amb un ordre cronològic raonable. Disciplina i laboriositat de marí han fet la resta. En definitiva es tracta d'un treball minuciós i artesà realitzat amb molt d'afecte, nord i guia de tres mesos de la meua vida, que espere ajude a transmetre l'amor per aqueixa Espanya marítima, per la nostra Armada, per la mar on s'ha decidit sempre l'avenir i per la història, mestra de la vida , que ens marca el rumb a seguir per a arribar a bon port com a societat, recordant-nos amb insistència, que devem el que som, a la nostra dimensió marítima i a la navegació a vela.

3. Quins temps i zones geogràfiques abasta la investigació?

La investigació abasta tot el litoral de la comunitat valenciana des dels temps de Roma fins a la guerra de la independència que conclou en 1814. Un temps en què la vela va conformar el món. Els diferents episodis seleccionats permeten veure com va evolucionant la construcció naval de vaixells de vela al llarg de la història i com aqueixa evolució ha influït de manera determinant en el desenvolupament de la nostra societat. Per les pàgines dels episodis narrats desfilen: naus oneràries, trirrems, liburnas, dromones, táridas, carraques, coques, galeres, galeotas, assots, jabeques, galeones, goletas, bergantines, fragates, navilis, és a dir totes les embarcacions que han navegat per les nostres aigües en l'època de la navegació a vela i les característiques principals de la qual es descriuen breument.

Addicionalment, he intentat reflectir, en la mesura que siga possible, el context geogràfic de cada episodi naval, mostrant unes pinzellades de l'evolució geomorfològica de la línia de costa, que fa 1000 o 2000 anys no coincidia amb l'actual. Ací la meua faceta d'Enginyer de Camins Canales i Ports ha aflorat intensament. En la zona nord de la nostra comunitat, la costa ha experimentat una lleugera reculada, més o menys des de Sagunt cap al nord (el port romà de Sagunt al Grau Vell o el d'Almassora estan hui submergits). Mentre que cap al sud, ha avançat bastant cap a la mar, en tots dos casos a causa de la dinàmica litoral fruit de la combinació de corrents marins i sediments al·luvials. A tall d'exemple el Portus Ilicitanus, actual Santa Pola, estava més cap a l'interior i la zona de fondege existent en l'època de l'atac vàndal a la flota de l'emperador Mayoriano en el 460, era molt més gran que en l'actualitat. Els sediments aportats pel Vinalopó han fet avançar la línia de costa. I el mateix succeeix en la majoria de les ciutats costaneres més pròsperes de la comunitat, en època antiga, establides a una distància de seguretat preventiva de la riba de la mar, i amb una zona portuària en la costa, quasi sempre en la desembocadura del riu en el qual estava emplaçada la ciutat. El tram de riu entre la costa i la ciutat era navegable el que facilitava l'intercanvi de mercaderies des dels vaixells de transport, mitjançant embarcacions menors, fins a la ciutat, que intel·ligentment quedava resguardada de l'atac directe, impredictible i letal que podia sorgir de la mar en el moment més insospitat. Prova d'aquest plantejament poblacional són: Orihuela i Guardamar en el Segura, Elx i el Portus Ilicitanus al Vinalopó, València i el seu Grau al Túria, Sagunt i el seu Grau en el riu Palància, Borriana i el seu Grau en el riu Anna etc. Molt cridanera resulta la incursió dels vikings fins a Orihuela en el 859 que no s'ho van pensar dues vegades, remuntant el riu Segura amb els seus drakkars, dissenyats per a navegar en aigües succintes. Només les ciutats fortificades podien tindre alguna oportunitat en primera línia de costa: Peníscola, Dénia o Alacant són un exemple i fins i tot així podien ser arrasades com Sa Pobla de Ifach o Benidorm o saquejades reiteradament com Cullera, sobretot si es trobaven situades en la zona més castigada per la pirateria barbaresca, el tram de costa des de Guardamar fins a Cullera.

Posteriorment l'emergència de França primer i d'Anglaterra després com a potències marítimes emmarcarà els episodis navals restants de la sèrie amb especial protagonisme dels esdevinguts entorn de la guerra de successió a principis del XVIII i a la guerra de la independència. A principis del XIX.

4. El naufragi de la fragata Guadalupe en 1799, vikings a Orihuela, Cullera objectiu pirata, Bombardeig a Alacant… quin esdeveniment històric destacaríeu de tota la recopilació?

Sense dubtar-ho, la figura enlluernadora del papa lluna al seu castell de Peníscola, amb la seua inigualable biblioteca i la seua escola de navegació, quasi surant en la mar Mediterrània.

El context en el qual va viure en ple cisma d'occident. Les seues navegacions pel Mediterrani amb la seua cúria itinerant fins a recalar a Peníscola on Benet XIII va crear una cort pontifícia marinera que va establir relacions amb el mitjà i el llunyà orient. La seua biblioteca, qualificada com la millor del seu temps, que albergava un compendi de saviesa en disciplines com les ciències naturals, les matemàtiques o l'astronomia o cosa que és el mateix en l'art de navegar. La seua personalitat capaç d'aguantar les pressions de totes les testes coronades d'Occident i d'influir en el futur d'Espanya. I per si tot això fora poc, fer de Peníscola, a més de cort papal, la base des de la qual ell pensava reconquerir Roma amb la seua esquadra de galeres, constitueix un fresc històric, al meu judici, realment fascinant.

Des de la seua talaia mediterrània va moure els fils del compromís de Casp, obrant amb gran sagacitat i amb la mira posada en la unitat definitiva dels regnes peninsulars. Si les marines de Castella i Aragó eren temibles per separat, unides serien la primera marina d'Europa, la qual cosa era dir llavors del món. La seua visió naval del món li permetia veure, on uns altres no veien res. Va organitzar una imponent esquadra de galeres, capitanejada pel seu nebot Rodrigo de Lluna, les dotacions de la qual estaven formades per cavallers de l'orde de Montesa convertits gràcies a l'escola de navegació de Benet XIII, en monjos-marins-guerrers, la qual cosa els conferia un prestigi que volava pel Mediterrani. I així va imposar la seua llei i la seguretat marítima en tot el litoral de la corona d'Aragó, de la qual Peníscola era el seu centre. Tots aquests esdeveniments tenen per a mi una força tremenda, la força que Blasco Ibáñez va percebre en “el papa de la mar”.

5. Heu elaborat 20 fitxers que són pura cultura de la vela…

Si, les veles i el vent van fer possible el desenvolupament físic i humà de la comunitat valenciana amb la capital del regne de València al capdavant. Els diferents episodis navals que podran gaudir els alumnes de les escoles de vela, ens mostren facetes oblidades que ens van conformar com a societat, sempre des de la mar. Veuran com València en el segle XV es convertiria en la capital financera del regne d'Aragó gràcies al comerç marítim a les galeres que eixien de les seues drassanes  i als préstecs a Alfons V. Cauran en el compte de la importància del blat de la mar per a evitar les fams en les nostres costes sempre deficitàries en cereals, que havien d'importar-se des del nord d'Àfrica, Sicília o la Provença i comprendran la importància decisiva d'una força naval, d'una Armada que garantisca la seguretat en la mar en veure com s'havien d'armar naus de guerra per a protegir als mercants que ho transportaven fins a les nostres costes deslligant-se  vertaderes guerres del blat amb regnes i ciutats rivals que s'apropiaven de qualsevol vaixell carregat de cereal en èpoques de carestia sense atendre una altra raó que la de la força.

Viuran les vicissituds de l'atac permanent del cors barbaresc des del segle XIV amb el Barreig de Torreblanca i la represàlia de l'Armada Santa sobre el nord d'Àfrica, amb el saqueig de Cullera o de Ifach, fins a arribar a l'atac al Grau Vell de Sagunt en la segona meitat del segle XVIII i comprendran el perquè d'una xarxa de torres guaita i de defensa que jalonen el nostre litoral i que durant segles van pal·liar la falta d'esquadres de guerra que el protegiren.

En el combat de Papachino o el bombardeig d'Alacant en 1691 comprovaran la importància fonamental de disposar d'una Armada poderosa que garantisca el nostre benestar que d'una altra manera pot ser fàcilment atropellat per aquelles nacions que si disposen d'elles, perquè lamentablement en política internacional només existeixen els interessos i en l'amor i en la guerra ja se sap…Únicament és necessari semblar prou feble com a estat per a corroborar-ho.

Assistiran des de la mar a les vicissituds de la guerra de successió espanyola, on novament es posa de manifest, quan Anglaterra després de la mort de l'emperador austríac ja no volia veure a l'arxiduc Carles en el tron de Madrid i en el de Viena simultàniament i retira a la sorda la seua flota, que no es pot obtindre la victòria sense una flota poderoses. El resultat de la contesa és de sobres conegut.

Cultura de la vela és també conéixer encara que siga a grans trets l'evolució de la tècnica naval en el córrer dels segles: les variacions  en la proporció eslora-pispa que van donar pas a les liburnas i els dromones en lloc de les trirrems, l'augment de capacitat de transport dels  vaixells que es fan més mangudos, el pas de la vela llatina a la vela quadra i la reducció de rems que redueix les tripulacions en els vaixells de transport, l'aparició del timó de codaste en lloc del de espadilla, el reforç estructural del casc amb el sistema de cuaderna doble que permet embarcar molta més artilleria, l'augment de la superfície vèlica i del nombre de veles en els vaixells així com de la complexitat del seu aparell . Tot això produirà els majestuosos navilis de la nostra Armada a la fi del segle XVIII i principis del XIX amb els quals conclou el nostre periple històric.

I cultura de la vela és conéixer que tots aqueixos aspectes de millora en la construcció naval al llarg dels segles de la navegació a vela, modificaran les pautes de població del territori, acostant a la població a la costa en fer possible el ressorgir del comerç, emulant els temps de Roma i possibilitant el creixement de la població gràcies al desenvolupament econòmic de les ciutats costaneres, fruit de la multiplicació dels intercanvis comercials per mar .

6. I tot amb una fi pedagògica… quins són els objectius d'aquesta investigació?

La cultura mou els cors, la mar té una dimensió humana que fa estimar-la i la divulgació dels fets navals esdevinguts en les nostres mars, té molt a dir i moltes passions que despertar. El seu efecte multiplicador estic convençut que serà excepcional, a l'hora de difondre, els valors humans i socials, que forgen societats emprenedores i dinàmiques, les úniques capaces de construir un futur millor. I estic convençut també que aqueixa divulgació, trobarà ressò en aqueix ànima llevantina, comerciant i marinera, oberta als quatre punts cardinals, capaç de transformar-ho tot quan es bolca en la mar.

La fi última de la investigació històrica realitzada és divulgar i conscienciar als alumnes de les escoles de vela del paper estel·lar que la mar ha exercit en la història de la nostra regió i d'Espanya. En particular de la influència de la navegació a vela  en el nostre esdevenir polític i econòmic en el córrer dels segles. Amb aquests episodis navals històrics es busca que els alumnes de l'escoles de vela descobrisquen la nostra història marítima, la seua transcendència i el seu paper essencial en el desenvolupament de la nostra societat.

Podran vigilar el pas de naus pel canal d'Eivissa, des de la penya de l'àguila i navegar amb la flota pirata de l'indòmit Sertorio, en les aigües de Dénia, durant les guerres civils romanes. Assistir a la destrucció de la flota de l'emperador Mayoriano pels vàndals en les acaballes de l'imperi romà d'Occident en el Portus Ilicitanus (actual Santa Pola) l'any 460. Viure l'assalt viking a Orihuela, remuntant el riu Segura amb els dimonis del nord, en el 859. Acompanyar l'any 1233 a Jaume I en la presa de Borriana, clau de València, que només va poder ser conquistada, quan es va dominar la mar. Seguir les vicissituds i dels combats navals durant la guerra dels dos Pedros al llarg del nostre litoral , especialment a Guardamar i a Cullera en 1359. Posar en valor els esforços de la ciutat de València, a cavall entre els segles XIV i XV, armant vaixells de guerra per a protegir el blat de la mar del qual depenia la seua població per a no caure en la fam. Veure arrasat per dues vegades i abandonat, Ifach , en 1337 i 1637, primer per la flota de Pere I i després pels barbarescos. Solcar tot el Mediterrani occidental amb l'Armada Santa per a venjar l'assalt barbaresc a Torreblanca en 1397 i fer costat al papa Lluna assetjat en Avignon. Descobrir en 1411 una Peníscola base de les galeres del papa Benet XIII, el fascinant personatge que Blasco Ibáñez va dir el papa de la mar. Viure l'assalt de Marsella per la flota d'Alfons V i saber perquè estan en la catedral de València, les cadenes que tancaven el port marsellés en 1423. Recordar la ferocitat dels Barba-rossa en els atacs a la Vila Joiosa en 1538, a Sagunt en 1547 o a Cullera en 1550. Atalaiar l'horitzó des del fort de Bernia a la fi del segle XVI, a l'espera que l'armada turca o els pirates barbarescos apareguen en l'horitzó, prestos per a acudir amb els nostres soldats a defensar els llocs atacats. Tindre notícia de les torres guaita i de defensa de tota la costa, des de Vinaròs a Guardamar, el sistema de comunicació més veloç de l'època per a avisar de la presència dels pirates en la costa. Navegar a bord de les galeres del duc de Lerma a Dénia en 1618, per a netejar les aigües valencianes d'enemics. Resistir amb l'almirall Papachino en aigües espanyoles d'Altea, el provocador atac, tan premeditat com injustificat d'una esquadra francesa, tres contra un, en 1688. Comprovar els demolidors efectes d'un altre exercici de prepotència francés amb el bombardeig naval francés d'Alacant en 1691. Seguir les bandades de la sort de la guerra amb la presa austracista primer en 1706 i borbònica després en 1708 del castell d'Alacant. Recordar com la pirateria procedent del nord d'Àfrica va continuar sent un greu problema fins a finals del segle XVIII quan el Grau de Sagunt pateix un assalt en 1780, arran del qual es construeix el seu baluard del Grau Vell. Sentir la tragèdia i l'heroisme durant el naufragi de la fragata Guadalupe en 1799 sobre les roques  de Dénia. Combatre a Oropesa per terra i per mar , en 1801 i 1805 contra l'anglés i en 1811 contra el francés, sempre en defensa del més valuós dels nostres tresors que no és un altre que la nostra sobirania, la sobirania espanyola, màxima garantia de la nostra llibertat com a poble.

7. De tota la investigació, què és el que més interessant us va semblar? Dades que us cridaren especialment l'atenció

Resulta molt cridanera la modificació de la zona litoral en aquests 2000 anys, de manera que moltes realitats geogràfiques històriques són difícilment assumibles a simple vista a causa del molt que ha canviat l'escenari físic. Cal caure en el compte que les zones cultivades en el món antic eren molt reduïdes, pràcticament tot el territori era secà i no es prenia quasi aigua dels rius que mantenien un cabal molt superior al que veiem en els nostres dies, la qual cosa els cap a navegables des de la costa fins a les ciutats. Els romans eren experts a dessecar zones de marjal amb nombroses albuferes, paisatge que presentava la major part del nostre litoral, per a transformar-les en terres de cultiu. L'Albufera de València tenia una superfície deu vegades major que l'actual i la línia de costa es trobava 2 km terra endins en època romana. Al que podem afegir també que les embarcacions de l'època eren també d'unes dimensions molt modestes per a arribar a la conclusió que la mar era una cosa molt pròxima.

Sorprenent ha sigut, així mateix, constatar com ja fa quasi 2000 anys el Mediterrani era l'autopista per la qual es comunicaven tots els pobles riberencs. Veure com Mitrídates del Ponto des de l'Àsia menor pactava amb Sertorio enviant-li un flota pirata a Dénia, a canvi d'assessorament militar. Assistir a la “barbara astutia” de Genserico el rei del regne pirata dels vàndals atacant en la seua base del Portus Ilicitanus a la flota romana de l'emperador Mayoriano o saquejant la mateixa Roma des de la seua base a la Cartago romana i nord-africana. Veure a Alfons V el Magnànim una vegada i una altra a bord de les seues galeres, entre Itàlia i València passant per Marsella o acompanyar a Barba-rossa hivernant en la costa blava francesa amb la flota turca aliada d'una França poc escrupolosa a l'hora d'intentar afeblir a Espanya en la mar. 

En un altre ordre de coses, encara que com a marins tenim l'íntima convicció que una força naval poderosa és determinant per a salvaguardar les nostres llibertats i la nostra sobirania, resulta especialment reconfortant corroborar aqueixa convicció amb les dades històriques que testifiquen com disposar d'una esquadra de guerra, era la diferència entre la seguretat i la servitud, entre un florent comerç i un comerç arruïnat, entre els homes lliures i els esclaus. Ratificant amb el nostre esdevenir marítim, que la màxima de Temístocles en la batalla de Salamina: “Qui domina la mar domina totes les coses”, ha estat vigent des d'entones i ho estarà sempre.

Sense oblidar que tot l'anterior és summament revelador que la mar, per a bé o per a mal, ha fet sempre molt pròximes les riberes del Mediterrani.

8. Esperàveu que a la Comunitat Valenciana hi haguera tanta història i tanta cultura entorn de la mar i a la vela des dels temps de Roma?

Com molt encertadament va comentar Alberto un dia:” la mar traspua història en cada platja”. La història del regne de València, respira mar. No és possible concebre València sense la mar que li dona vida. No és possible entendre l'esdevenir històric d'aquesta terra sense conéixer la interrelació eterna de les seues gents amb la mar. Submergir-se en la nostra història naval ens permet posar en qüestió aqueixa mar embravida, de tòpics negatius i descompostos, sobre el nostre passat marítim, enarborats amb tanta freqüència com farta ignorància. València ha trobat sempre horitzons prometedors quan s'ha bolcat en la mar, la seua història no ho ensenya una i mil vegades, si volem veure-ho, perquè no hi ha pitjor encegue que el que no vol veure.

La mar uneix els pobles, les terres els separen, la mar ha unit sempre la Comunitat Valenciana al món i prova d'això són els nombrosos episodis navals esdevinguts en el nostre esdevenir marítim al llarg de la història. Conéixer-los contribueix a conéixer les nostres arrels i a comprendre la nostra societat d'ahir, de hui i de sempre. La Federació de Vela de la Comunitat Valenciana, estendard de la Navegació a Vela a la nostra regió, conscient de la vocació nàutica de la nostra regió, ha volgut rendir tribut a aqueixa història marítima que ens ha conformat, fent-nos el que som i posar-la en valor, difonent-la a través de la seua Xarxa d'Escoles de Vela Homologades EVCV. I ho ha fet convençuda que no hi ha millor escola de vida que la mar i la seua història, sabedora que no hi ha millor manera de comprendre la nostra realitat que mitjançant una mirada panoràmica i penetrant a aqueixa història ,les arrels de la qual s'afonen en la mar que tant ens apassiona. Gràcies a aqueixa convicció de la Federació de Vela de la Comunitat Valenciana hem pogut deixar anar veles i seguir el deixant dels quals ens van precedir en el córrer dels segles, en aqueixa meravellosa aventura que és navegar a vela en la mar.

 Finalment no vull concloure sense agrair :

A la comandància naval de l'Armada espanyola a València, en la persona del seu comandant el capità de navili Sr. Alfredo Cordón, l'haver comptat amb mi per a materialitzar aquesta iniciativa.
A la biblioteca del Centre d'Història i Cultura Militar- Centre, en la persona del coronel de l'Exèrcit de Terra Sr. Juan Carlos Espinosa, la seua col·laboració impagable per a proporcionar-me tota classe de facilitats en la meua tasca investigadora.
A la Federació de vela de la comunitat valenciana, germen i impulsora original del mateix i a Miguel i a Alberto, els meus interlocutors en el si d'aquesta, la seua col·laboració sincera, plana i lleial per a aconseguir les finalitats del projecte.

Tots ells subscriurien les paraules de Ruben Darío, referint-se a la mar: “La meua ànima sent la influència de la teua ànima invisible” i per això compartir amb tots ells l'amor per la història i per la mar ha sigut una experiència inoblidable.