1691 Bombardeig d'Alacant

Durant la guerra dels 9 anys (1688 – 1697), l'Armada francesa era molt superior a l'espanyola gràcies a l'enorme pressupost invertit en ella per Colbert. Aquesta França arrogant i supèrbia de Lluís XIV va provocar la unió de totes les potències europees contra ella.

En aquesta situació, la costa valenciana es trobava en un gran estat d'indefensió ja que el Regne de València comptava únicament per a la seua defensa costanera amb la xarxa de torres construïda pels pirates barbarescos. I encara que en 1688 es va realitzar un projecte per a reforçar Alacant, els treballs es van interrompre pel seu excessiu cost.

Aprofitant aquesta situació el 21 de juliol de 1689 14 navilis, 5 fragates, 21 galeres, 2 galiots, 5 saetías i 2 gánguiles de l'Armada francesa van bloquejar el port d'Alacant. El governador alacantí Jaime Borrás es va comunicar amb totes les localitats pròximes demandant ajuda i prompte van arribar homes des de Xixona, Orihuela, Villena, Elda, Ibi, Biar, Sax, Novelda, Albacete o Iecla.

L'almirall francés, Jean D´Estrées va intimar a la plaça d'Alacant sol·licitant un pagament de tribut desorbitat que el governador Jaime Antonio Borràs va rebutjar. Això va donar lloc al fet que entre les 16.00h del dia 22 i les 12.30h del dia 23, Alacant encaixara un primer bombardeig que es va reprendre una hora més tard i va durar fins a les 18.30h del dia 24.

En el bombardeig es van llançar unes 4.000 bombes i entre el 22 i el 24 de juliol, 300 van sobrepassar l'altura del nostre castell. Els francesos van llançar sobre Alacant tot el que tenien fins a quasi esgotar les seues municions pensant que després d'aquest càstig es rendirien. Però es va equivocar. 

Cada vegada amb menys bombes, els francesos es veien obligats a acostar-se més als nostres baluards i en plena maniobra d'aproximació, el 30 de juliol, els vaixells exploradors francesos van alertar de l'arribada d'una flota espanyola. Es tractava de la flota del comte d'Aguilar.

Els correus enviats havien arribat a Cadis i el comte d'Aguilar, al comandament de l'esquadra de la mar Oceà, va decidir acudir a Alacant a la recerca del francés. Els vents favorables li van permetre aconseguir la rada alacantina quan la flota francesa encara es trobava allí. Quan van ser albirats pels francesos aquests van fugir picant els cables de les ancores i deixant anar tot el drap que van poder, però els espanyols, amb la velocitat que portaven, van poder capturar un vaixell de 34 canons, un altre de 22 canons i un altre menor​.

La flota gal·la que havia patit ja diverses baixes i s'havia quedat quasi sense munició, no estava en condicions d'enfrontar amb èxit a l'Armada Espanyola. Així doncs, D'Estrées va ordenar la retirada immediata. Així i tot, alguns vaixells francesos es van quedar arrere en la seua fugida i van ser aconseguits per l'esquadra espanyola en diversos punts del litoral alacantí. En 1691 l'armada espanyola va arribar a desplegar 22 unitats. Consta en tots els informes oficials la seua pretensió d'entaular combat amb l'enemic, que es va retirar davant la seua arribada. ​

Arran d'aquest atac, es va construir el Fort de Sant Carles en la desembocadura del barranc de Sant Blas i anys després també es va construir una muralla paral·lela al per a protegir el barri de San Francisco.